De presidents negres i llocs d'internet

Avui puc dir que he viscut un d'aquells dies que d'aquí molt de temps explicaré als meus nets. Però ara que hi penso, em sembla que avui no serà el dia que explicaré als meus descendents. Crec que el dia que els narraré serà aquell en que tot el que ha succeït avui sigui normal, i els hi recordaré que tot allò que per ells és tan comú, tal dia com avui no ho va ser.

Finalment i després de molts debats, avions i molts "discursos", aquell noi fill d'un inmigrant keniata i una dona blanca, es convertí en president. Estar clar que el "somni americà" ha tornat a triumfar. S'ha aixecat el que fins fa poc era un desconegut revolucionari, una mena de "pancartista" (com dirien els senyors dels ocells de mar), que va sortir de Hawaii per anar al fred del nord. Algú que ha crescut des d'abaix, allò que tant els hi agrada anomenar als EUA, algú que no era ningú i ara és algú, algú que ha aconseguit una fita que quedará marcada a la història, però jo em pregunto si aquest algú existeix de debó. La veritat és que espero que sí, que tota aquesta idea de change (pronunciat en francés) es faci possible i que almenys la política exterior pateixi un canvi significatiu que ens ajudi a tots a viure una mica millor en aquest planeta.

Justament ara em ve al cap el títol d'una película de Dennis Arcand que es diu "El declive del Imperio Americano". La pel·lícula és canadenca i parla de la decadència de la societat nord-americana (Nord Amèrica no és només el que ens han volgut fer creure, Canadà també existeix, com Teruel). En la meva modesta opinió fa temps que EUA està en una clar retrocés i en una caiguda que mica en mica l'anirà recolocant en el punt que en aquests moments li pertoca. Crec que els americans han votat la seva millor opció sabent que si no canviaven el seu rumb, la seva caiguda podia ser devastadora. Entenc que en el nou panorama internacional, USA ha de continuar sent un referent però a un altre nivell. EUA ha de saber de l'existència d'Europa i tenir-la com a model per moltes coses (com per exemple la Seguretat Social, allò que fa ràbia pagar però que realment és tan bo) i veure que amb la prepotència inquisitora a base de mísils no es va a enlloc. Cada cop més queda demostrat que el món comença a, si em permeteu l'experssió, assianitzar-se, Xina, Taiwan, Japó, Corea del Sud...

I en tot aquest món apareix el Facebook i jo no sé perquè, o si que ho sé, no li tinc apreci. En aquests moments una de les pitjors coses que em poden dir és: "et faré un facebook". Ja us puc assegurar que l'expressió que se'm queda a la cara és de terror. Per què la frase més sentida des de fa uns mesos és: "va, fes-te un facebook!"? No estic en contra de la gent que se'l fa, al contrari, però he escollit una opció momentànea que és la de no fer-me un facebook per tant no em torneu a animar, per favor (s'ha de dir que no responc de mi mateix si d'aquí un temps tinc un facebook. Negaré tot aquest escrit i diré que mai hi va haver un notari que dongués fe de que vaig escriu-re això).

Bé, ara si que em despedeixo, i sobretot penseu en lo del Facebook, que, segons el meu parer, és un element extrany i confús en aquest panorama en el que estem i que en el fons serveix per cotillejar una mica les fotos dels altres, perquè hom penji les fotos de les seves vacances a Punta Cana, establir conversa amb gent desconeguda i possibles elements de discoteca, i com diu el web, "Facebook te permite compartir y te ofrece un mundo más accesible y conectado" augmentar una mica més el món global en el que vivim (sense que això sigui una cosa negativa).

Per cert, Barack Obama té Facebook?

Avui no sé si posar una cançó o una escena d'un film. Suposo que si hagués de posar una música, seria la d'un cantautor folk nord-americà (perquè em nego rotundament a posar a "El Jefe", un home totalment sobrevalorat que cada any fa el mateix concert a l'estadi olímpic...), o potser uns ritmes reagge sonant de fons, tot i que potser el titllarien de consumidor de drogues. Així que, he decidit que avui us toca a vosaltres posar algo al final del post. Espero les vostres respostes!

Un petó per tots

P.D. Estic pensant seriosament en fer-me un Facebook...