Thursday, November 06, 2008

De presidents negres i llocs d'internet

Avui puc dir que he viscut un d'aquells dies que d'aquí molt de temps explicaré als meus nets. Però ara que hi penso, em sembla que avui no serà el dia que explicaré als meus descendents. Crec que el dia que els narraré serà aquell en que tot el que ha succeït avui sigui normal, i els hi recordaré que tot allò que per ells és tan comú, tal dia com avui no ho va ser.
Finalment i després de molts debats, avions i molts "discursos", aquell noi fill d'un inmigrant keniata i una dona blanca, es convertí en president. Estar clar que el "somni americà" ha tornat a triumfar. S'ha aixecat el que fins fa poc era un desconegut revolucionari, una mena de "pancartista" (com dirien els senyors dels ocells de mar), que va sortir de Hawaii per anar al fred del nord. Algú que ha crescut des d'abaix, allò que tant els hi agrada anomenar als EUA, algú que no era ningú i ara és algú, algú que ha aconseguit una fita que quedará marcada a la història, però jo em pregunto si aquest algú existeix de debó. La veritat és que espero que sí, que tota aquesta idea de change (pronunciat en francés) es faci possible i que almenys la política exterior pateixi un canvi significatiu que ens ajudi a tots a viure una mica millor en aquest planeta.
Justament ara em ve al cap el títol d'una película de Dennis Arcand que es diu "El declive del Imperio Americano". La pel·lícula és canadenca i parla de la decadència de la societat nord-americana (Nord Amèrica no és només el que ens han volgut fer creure, Canadà també existeix, com Teruel). En la meva modesta opinió fa temps que EUA està en una clar retrocés i en una caiguda que mica en mica l'anirà recolocant en el punt que en aquests moments li pertoca. Crec que els americans han votat la seva millor opció sabent que si no canviaven el seu rumb, la seva caiguda podia ser devastadora. Entenc que en el nou panorama internacional, USA ha de continuar sent un referent però a un altre nivell. EUA ha de saber de l'existència d'Europa i tenir-la com a model per moltes coses (com per exemple la Seguretat Social, allò que fa ràbia pagar però que realment és tan bo) i veure que amb la prepotència inquisitora a base de mísils no es va a enlloc. Cada cop més queda demostrat que el món comença a, si em permeteu l'experssió, assianitzar-se, Xina, Taiwan, Japó, Corea del Sud...
I en tot aquest món apareix el Facebook i jo no sé perquè, o si que ho sé, no li tinc apreci. En aquests moments una de les pitjors coses que em poden dir és: "et faré un facebook". Ja us puc assegurar que l'expressió que se'm queda a la cara és de terror. Per què la frase més sentida des de fa uns mesos és: "va, fes-te un facebook!"? No estic en contra de la gent que se'l fa, al contrari, però he escollit una opció momentànea que és la de no fer-me un facebook per tant no em torneu a animar, per favor (s'ha de dir que no responc de mi mateix si d'aquí un temps tinc un facebook. Negaré tot aquest escrit i diré que mai hi va haver un notari que dongués fe de que vaig escriu-re això).
Bé, ara si que em despedeixo, i sobretot penseu en lo del Facebook, que, segons el meu parer, és un element extrany i confús en aquest panorama en el que estem i que en el fons serveix per cotillejar una mica les fotos dels altres, perquè hom penji les fotos de les seves vacances a Punta Cana, establir conversa amb gent desconeguda i possibles elements de discoteca, i com diu el web, "Facebook te permite compartir y te ofrece un mundo más accesible y conectado" augmentar una mica més el món global en el que vivim (sense que això sigui una cosa negativa).
Per cert, Barack Obama té Facebook?
Avui no sé si posar una cançó o una escena d'un film. Suposo que si hagués de posar una música, seria la d'un cantautor folk nord-americà (perquè em nego rotundament a posar a "El Jefe", un home totalment sobrevalorat que cada any fa el mateix concert a l'estadi olímpic...), o potser uns ritmes reagge sonant de fons, tot i que potser el titllarien de consumidor de drogues. Així que, he decidit que avui us toca a vosaltres posar algo al final del post. Espero les vostres respostes!
Un petó per tots
P.D. Estic pensant seriosament en fer-me un Facebook...

5 Comments:

Blogger Kitty Wu said...

Barack Obama té facebook i ara mateix hi surten llistats exactament 2.605.340 partidaris.

...Vinga, fes-te un facebook! :P

10:20 AM  
Blogger nat said...

-Hola, em dic Natalia i tinc un facebook.
-Hola, Natalia!!!!!

....

Malhauradament jo crec que això del facebook va més enllà del cotilleo! Si ens ho parem a pensar fa por! (I si, en tinc un!)

Obama... Una altra cosa que em fa por. No em malentenguis, crec que USA necesitava això des de fa molt de temps, però crec que la societat americana actual està tan fotuda que no sé si portarà bé això d'haverse creat unes ilusions tan grans i adonar-se que tot aquest "desaguisao" no es soluciona en 4 anys!

Song: Boooooooorn in the USA!!! jajajajaja... (Because easier???)
I amb tots els respectes! A mi el boss m'agrada!

Ara en serio: Jo posaria una escena de la peli Chicago (encara que a tu no t'agradi!!! :P). Una en la que el Gere fa parlar la Zellweger (qué malament em cau aquesta tia!!!! Amb lo bé que ho fa la Zeta-Jones!!!) com si fos una titella!

Apalins! Veig que avuí ens quedem sense cafetó! :s
Petons!

12:53 PM  
Blogger PAU(la) said...

Uix... jo tb pensava que això del Facebook no era per mi, i finalment he caigut. I si, serveix per fer el cotilla, i que no mola?? ;)

Canço: 11 de setembre, de SAU. Quins records...

PAU(la)

1:13 PM  
Anonymous Anonymous said...

Jo crec que la gent que ens vam fer un facebook començant amb 8 o 10 amics no teniem ni idea de la repercusió social que tindria el "carallibre" en 4 o 5 mesos més enllà.És cert que fa una mica de por pensar que tens com una mena de "gran hermano" que et vigila....(fins i tot diuen que les empreses busquen el teu perfil pel facebook per tenir més informació sobre els seus treballadors. Serà veritat??)
Ei, però pensa una cosa:a la gent que estem a l'atur ens va molt bé per posar-nos al dia de les vides alienes...tothom té aquell punt tafaner de la "Remei"...
Fés el favor de fer-te un facebook, que tb vull tafanejar el teu!!jeje

p.d. YES, WE CAN


ELI

12:36 PM  
Anonymous Anonymous said...

Només puc dir-te quatre paraules: Fes-te un facebook! :-)
i després critiques!!!!!!!
estic d'acord en que bàsicament serveix per cotilllejar, però està bé enterar-te de coses dels teus "amics" que potser d'una altra manera no ho faries. No cal dramatitzar... és com el correu, però no has d'anar escrivint un a un, escrius a tothom alhora, i t'enteres del que fa tothom també amb un cop d'ull. vols que tothom sàpiga que t'has casat? doncs ho escrius al facebook i al minut següent tothom et felicita. Et quedes prenyat de bessons? tothom et diu que que bé, que quin susto però que qué guai i qué monos que es veuen els petits a l'ecografía (que tb has penjat)
Bueno, que me enrollo... Fins després, tubabu!
Mara
algun dia de principis de desembre, L'Auberge, Segou de Calafell

7:40 PM  

Post a Comment

<< Home