El meu barri

Després de passar una nit màgica i molt maca, m'he despedit d'ella i caminant amb una mica de presa he agafat aquell autobús. La veritat és que és especial, no és com qualsevol altre (al igual que aquest escrit, el primer en català i amb certa reminiscència al meu estimat Pla). El "meu" autobús és el 87. Té un color verdós i blanc i és l'únic que té el valor d'endinsar-se pel meu barri. Puja per carrers estrets, plens de moments crítics, en el que un pensa que aquell trasto quedarà atrevessat (com passa en molts moments) i provocarà una llarga cua de gent dins els seus autos.

El meu barri també és especial. Per mi, no és com qualsevol altre, si no que té un toc que el fa diferent. Avui mentres pujaba cap a casa me n'he adonat. Estaba a l'Avinguda de Vallcarca quan de sobte hem tombat cap a la dreta pel carrer Farigola (quin nom més olfactiu). Allà he vist com una turista despistada prenia una foto d'una pintada, d'aquelles que es troben a les cases okupes i que sempre són tan significatives. La noia havia quedat presa per la imatge d'un vell a dalt d'un terrat. Allà al costat hi havia una altra pintada que recordava a certs còmics anarquistes, de fa uns anys. Allí és on el meu barri comença. Un pensa que s'endinsa en un petit poble ple de carrerons estrets, on la gent es coneix i viu sense l'estrés de la gran ciutat. Segurament el fet de que l'accesibilitat no sigui un punt fort, fa que sembli una petita illa dins un mar desbocat.

L'obrer forma part innata del meu barri. Allí era on abans vivien la gent treballadora, aquells que guanyaven un petit jornal amb el que havien de fer un munt de coses. Aquells que a l'estiu marxaven cap a terres del sud, a veure la familia que un dia van deixar per intentar guanyar-se la vida lluny de casa seva. Aquells que encara continuen al barri i que van veient com aquest mica en mica es va transformant. Molts d'ells ara són avis. Però avis d'aquells d'ençà. Gent curiosa que encara va a fer el carajillo al bar de la cantonada. Aquell bar ranci, ple de fum, on un encara hi pot trobar bisontes pel terra, on es pot degustar una cervesa freda a preus populars, trobar-se amb els veïns i parlar de futbol, toros o simplement de la renovació que està patint el barri. Una renovació que comporta obres i més obres. Enderrocaments d'edificis. Alguns d'ells okupats, però això si amb un pany posat pels mateixos okupes.

El meu barri està ple de contrast. Un, caminant, es pot trobar la senyora Juani anant a comprar el pa i al mateix temps el noi okupa "passejant" al seu gos. Es pot caminar cinc minuts i trobar-se amb un espai verd amb una mena de bassa que vol imitar una piscina. Escales mecàniques, escales no-mecàniques. Carrers estrets. Llargues cues. Enderrocaments. Motos. Tranquilitat. Poc soroll. Màquines. Obres. Avis d'ençà amb txancles d'estar per casa...

I aquest és el meu barri.

Fragment per aquest post:

8 de Març: Com que hi ha tanta grip han hagut de clausurar la Universitat.

El quadern gris.

Josep Pla