20 minuts

Aquest cop han estat 20 minuts. El trajecte ha estat més llarg, hi ha hagut més temps per pensar, meditar, mirar enrera, endevant, però aquest cop ha estat amb música. Després d'una nit molt tranquila i molt agradable he començat a caminar. Avui si que duia l'mp3 per acompanyar-me i perquè em sorprengués, i així ho ha fet.

Tot ha començat sentint un piano...Comptine d´un autre été de Yann Tiersen. Em quedo sense paraules, sentint com els meus dits intenten tocar aquella melodia amb un piano, recordant aquell moment en que m'ensenyava una melodia, i jo, com un nen petit, probava de tocar-la un i altre cop, i a la meva manera me'n sortia, però mai com ella...

Al cap de res, mentres creuava certa plaça tota girada, sonava Bob Marley, i suposo que no cal que digui quina era la cançó que he sentit. Dins meu pensava que qué maco era sentir allò mentres feia el meu camí, mentres recordava, pensava, mirava enrera, endavant, però sempre continuava caminant endavant...

Amb poques coses més a dir, perquè a vegades les paraules no calen per expresar el que un sent.

M'agradaria que al llegir aquest text escoltesiu la cançó Comptine d´un autre été de Yann Tiersen (bansa sonora d'Amelie, número 4).

Un petó a tothom

Em sembla que no cal que ho digui...